Entrada 5: breu anàlisi de l'evolució premsa espanyola

Per a la realització d’aquest article he consultat els continguts de diaris de diferents dècades (dels 60 a l’actualitat).

Anàlisi del diari del 14/05/1964

Aspectes de contingut: en ple règim franquista, la premsa del moment es podia considerar premsa ” encoberta”, és a dir, controlada i censurada pel règim dictatorial. D’aquesta manera, les noticies de més rellevància eren: les destinades a demostrar i enaltir el progrés del règim, demostrant estar al corrent dels productes i novetats tecnologico-industrials, per una banda; i les que narraven les glòries de personatges públics de la societat espanyola (sobretot del món de la cultura i l’esport), per l’altre. Sembla un intent de fomentar el “espiritu nacional” des d’una perspectiva més agradable i esperançadora que no pas els records de la guerra. Per això destaquen les noticies nacionals referides a cultura, esport i del cor (llavors integrades en els diaris), que no pas de política (encara que les glòries polítiques i militars dels diversos personatges de l’escena política del moment,també tenen certa presencia.
L’aïllament polític i social que es vivia durant la espanya franquista, s’evidencia a la premsa, doncs les noticies de caire internacional tenien un rellevància molt menor que les noticies de caràcter nacional, ja siguin polítiques, culturals com esportives.

Aspectes de format: La premsa està repleta de publicitat invasiva. En algunes planes, la publicitat s’arriba a “colar” per la mateixa noticia. En algunes planes, la publicitat preval per sobre de la noticia.
A nivell gràfic, les imatges són sempre de caire oficial i amb poc text. D’això es desprèn la enorme importància de la imatge gràfica en la premsa escrita de llavors.

Anàlisi del diari del 14/05/1974

Aspectes de contingut: El règim dictatorial està bastant tocat, però no deixa anar cap de les regnes. D’aquesta manera, no s’han viscut masses canvis ideològics. Tanmateix, si que es poden observar canvis en la intencionalitat de la premsa escrita, més encaminada a informar sobre l’àmbit internacional. Molt probablement, aquest canvi d’intenció, de projectar Espanya a Europa i el món s’explica per la proximitat de la fi del règim amb un Franco senil.
Ara bé, la premsa continuava ensalçant els progressos del règim, en la mateixa línia patriòtica de la dècada anterior.

Aspectes de format: la publicitat continua tenint un protagonisme potent, inclòs major que en la dècada anterior.
La imatge gràfica continuava sent de caràcter institucional i oficiós.

Anàlisi del diari del 14/05/1984

Aspectes de contingut: El canvi polític influeix notòriament en el canvi dels mitjans de comunicació. Sense control ni censura, els diaris publiquen més lliurement i amb una llibertat ideològica absent fins als 80.Els continguts són molt més polítics, amb un llenguatge més directe i transparent. Tot i que pretenen gaudir de certa neutralitat, no s’aconsegueix. El tema recurrent són els avenços polítics en democràcia (o il·lusió de), i ja no tant dels avenços tecnològics. D’aquesta manera, la “riquesa o progrés nacional” es valora en uns paràmetres diferents.
Els diaris, amb el nou estil periodístic, donen a entendre la necessitat del canvi polític i social, apel·lant a la responsabilitat ciutadana. En certa manera, sembla pretendre un nova “il·lustració”, per a treure a la nova espanya de les ombres del passat.

Aspectes de format: per primera vegada, en aquesta època preval l’escrit a la imatge, que queda relegada a un segon terme. La crònica escrita és molt més extensa i detallada.
A nivell de publicitat es continua apostant per la seva presència com a “soci capitalista” del negoci, però s’acorda quin és el seu espai. La publicitat està acotada en un límits, i te el seu propi espai i tamany segons la pàgina.
Hi ha un “boom” de publicitat política. S’accepta la presència d’eslògans i logos de les múltiples formacions polítiques aparegudes en els últim anys.

Anàlisi del diari del 14/05/2004

Aspectes de contingut: passats 30 anys de “democràcia”, la política i premsa espanyola han caigut en l’autocomplaença de la “llibertat d’expressió”, i ja tant sols es dediquen a mantenir el negoci muntant durant la transició.
Per això, els diaris actuals no amaguen la seva tendenciositat, com a molt la camuflen. Es dóna molt més espai que mai a les columnes d’opinió, i els escrits de les cartes al director (per recrear-se en l’autocomplaença de la que parlàvem). Tanmateix, actualment es comparteix la voluntat de divulgar a parts iguals amb la de ser líders de venta. Vaja, que molta premsa escrita s’ha venut a la lògica empresarial del lliure mercat pròpia del neoliberalisme: augmentar beneficis, reduint costos.
I, com si d’una estranya llei causa-efecte es tractés, comença a “col·lar-se” informacions de caire escabroses/morboses, que busquen impactar al lector.

Aspectes de format: la imatge gràfica era és a color en moltes ocasions, amb la intenció d’il·lustrar millor, i conscienciar. El text continua prevalent a la imatge en molts casos (excepte premsa gratuïta).
La publicitat continua tenint molta presencia. Ara més que mai es justifica la seva presència pel que esmentàvem de la importància de vendre el producte, abans que de divulgar de forma objectiva. De la mateixa manera que abans, torna a ser molt agressiva, ocupant planes i planes senceres a tot color. Les estratègies publicitàries d’avui en dia es tant molt estudiades i meditades. Horrorós!

Algunes conclusions:

La premsa espanyola mai ha estat objectiva, ni amb dictadura, ni amb democràcia. Pretendre la neutralitat dels mitjans de comunicació és viure enganyat. No és d’estranyar, doncs, que avui en dia el criteris per a seleccionar noticies incloguin la morbositat i l’espectacle entre els seus criteris.

Aquests criteris per a seleccionar noticies són:

- L’excepcionalitat (per impactar, bàsicament)
- La universalitat (quanta més gent afecti, millor, més atractiva)
- Notorietat de les persones o agents implicats (si són públics millors)
- Proximitat emocional (si et pot passar en primer persona, tenim noticia!)
- Actual (a ningú li agrada recordar temesescabrosos o massa “sobats”).
- Que generi l’afecta agenda

Amb aquests criteris, no es d’estranyar que el periodisme avui s’entengui com a sensacionalisme.
No enteneu que la veritat es avorrida?.