La proposta DiversiTAC és un dels recursos pedagògics més complets amb els que m’he topat com a estudiant. Per una banda, la idea d’emprar el periodisme com a centre d’interès que vehiculi l’aprenentatge és molt atractiva; per l’altre, la iniciativa d’integrar les TIC en el desenvolupament de l’activitat és innovadora i molt didàctica.
Aspectes positius de DIversiTAC
Sobre la finalitat del projecte: A primer cop d’ull, un dels elements més destacables de DiversiTAC és la coherència amb la que es desenvolupa l’activitat, fent del mètode científic la principal eina metodològica de la mateixa. Tenint en compte que el periodisme actua com a centre d’interès de l’activitat, la proposta de combinar aquesta professió amb un mètode analític i rigorós (com ho és el científic) és molt positiva (sobretot pel que fa al desenvolupament de l’esperit crític).
A més, la idea de tractar temes d’actualitat per a la consecució de l’activitat permet realitzar una tasca de conscienciació entre els adolescents, més necessària que impossible. Sobre la proposta didàctica: És tant coherent com la finalitat del projecte. DiversiTAC recull un seguit d’estratègies didàctiques plenament raonades i consensuades, totes elles perfectament seqüenciades en el temps de l’activitat. A destacar:
- El centre d’interès del periodisme com a proposta d’activitat és molt atractiva.
- De la mateixa manera, l’aposta pel format TIC com a suport de l’activitat és igual, o més, atractiu que l’anterior.
- L’ús de l’anàlisi, la crítica i la objectivitat com a ítems indispensables en la redacció d’un article periodística guia rigorosament las tasques previstes.
- La divisió en sub-grups de treball possibilita: optimitzar la participació dels i les estudiants, exposar i aprofitar les múltiples visions de les participants, així com permet vincular-los en primera persona en la consecució de l’activitat (esdevé així més significativa).
- La “fase de publicació i exposició” i la de “opinió dels companys” és re-inventar la proposta freinetiana de la impremta escolar. M’encanta per la forta càrrega significativa que té el fet de publicar (digitalment) la teva feina en un espai compartit amb la resta de participants d’altres regions. Això, possibilita l’intercanvi d’opinions i experiències amb terceres persones i, conseqüentment, estableix i/o reforça vincles amb d’altres “comunitats educatives”. Una estratègia per a valorar l’activitat pedagògicament bucòlica.
Elements negatius
Molt probablement, el temps de l’activitat sigui el major handicap de la proposta de DicersiTAC. Encara que no es precisa en cap moment, l’activitat te pinta de ser de perfil “puntual”. De ser així, les possibilitats d’anar més enllà no són masses (que tirant del fil del periodisme pots arribar a desemmascarar molts interrogants políticament incorrectes...). No hi ha més educatiu, a la par que subversiu, que intentar resoldre els interrogants adequats del funcionament de la nostre societat (capitalista), a través dels mitjans.
Per posar alguns exemples: “per què s’aprofiten els mitjans per a criminalitzar a sectors de la societat?”; “per què s’invisibilitzen els problemes incòmodes?” ; “per què els esports tenen més temps ens els informatius que la resta de seccions juntes?”; “hi ha interessos ocults darrere els mitjans de comunicació?”; “per què la informació és pot tergiversar sense que ningú pugui denunciar que es mentida?”.
Per a poder treure tot l’entrellat que gira entorn el periodisme i els mitjans de comunicació en el marc de l’educació formal, DiversiTAC s’hauria de proposar ampliar la proposta i reconvertir-se en un “crèdit de síntesi” i altres equivalents. Sinó, DIversiTAC tan sols es quedarà en una esgarrapada a la superfície d’un iceberg. Que pels temps que corren, ja és molt! Però ser ambiciós és gratix!
Proposta de millora
A part de la ja exposada anteriorment (un temps d’activitat que, a priori, s’hauria d’ampliar), convindria aprofundir en la fase d’anàlisi del tractament de la informació, i no ser tant directes en la consecució de la producció.
Inclouria un debat inicial per a trencar el gel i fer les primeres aproximacions al món dels mass media. D’aquesta manera, i sempre que sigui possible a nivell de recursos tècnics, els estudiants, després d’un debat inicial podrien escollir quin element d’actualitat volent treballar. La idea de treballar el tema de la immigració és d’actualitat, i és un molt bon exemple, però un dels únics disponibles actualment! S’ha d’ampliar el ventall per ajustar-se, dins dels possibles, a les demandes de cada grup-classe.
Blogs consultats:
- Naiara1989bcn.blogspot.com (blog d’una companya de classe).
- Victorpedagogiacomunicacio.blogspot.com (blog d’un company de classe).
No hay comentarios:
Publicar un comentario