La ficció és un dels gèneres més antics de la comunicació.
Ja a la Grècia antiga és feien servir elements de ficció en les seves representacions teatrals, el més representatiu és el bufó. Aquest personatge burlesc i provocador, molt sovint esdevenia l’alter ego dels personatges principals, fent i dient tot allò políticament incorrecte o socialment encobert (tabús). El Bufó, d’aquesta manera, serveix com a element irreal que permet establir una distància entre el públic i la obra. Aquesta distància entre públic i obra facilita la reflexió entorn la història narrada.
La ficció ha disposat des de sempre de les mateixes funcions. Les funcions atribuïbles a la ficció són:
- La funció lúdica: la d’entretenir a través de la (re)construcció simplificada de la realitat, prenent de referència els valors i models socials més predominants.
- La funció catàrtica: la d’evocar els sentiments i sensacions. La ficció no s’inventa, sinó que parteix de la realitat (el bufó és un exemple).
- La funció barda: l’art de relatar històries.
Més enllà d’aquestes funcions, la ficció sempre ha servit per a facilitar la llibertat creativa dels seus autors doncs, a diferència d’altres gèneres, fa possible la fusió de la narració documental amb la inserció de seqüències de ficció oníriques o de malsons. Aquest fet possibilita connectar la realitat amb l’imaginari col·lectiu, provocant la identificació del públic en general amb les histories relatades.
Se’ns dubte, les històries de ficció són petites vàlvules de sortida de la realitat; estones on està permès imaginar i deixar-se portar.
Ara bé, de la mateixa manera que la ficció pot ser molt terapèutica, també pot ser contraproduent si no es sap digerir i distingir.
Com ja he comentat, la ficció pren aspectes de la realitat per a la seva consecució, com valors i models socials predominant. Amb aquest fet, pretén ser un “mirall” de la societat: estableix uns cànons, tipifica i categoritza realitats i les retorna a la societat. Molts cops, però, la ficció ens pot portar a prendre-la de model a seguir. Aquest fet no és gens favorable, doncs confon realitat amb ficció. Aquí és on la ficció deixar de ser educativa o terapèutica, per convertir-se en un model social a seguir.
La ficció ens apropa al món oniric de la imaginacio creativa i, al basar-se en aspectes de la realitat per a generar un efecte mirall que identifiqui l’espectador, ens pot servir en molts casos per a facilitar la comprensió del món que ens envolta. Ara bé, cal ser conscients que la ficció (narrativa o audiovisual) és quelcom que aprendre a comprendre, i que per això és molt necessari no perdre de vista la vessant educativa que es desprèn de la ficció.
Qui no sap percebre la educabilitat a través de la ficció, tampoc sap gaudir d’aquesta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario