Entrada 12: L'anunci de Joxe

L’anunci que he triat per a comentar és un realitzat per la marca de roba esporta “adidas”. L’spot es titula “Joxe 10”; el podeu visualitzar a:

http://www.youtube.com/watch?v=Jkm86AfI48I&feature=related

El motiu pel qual he triat a spot és per l’afició que tinc per aquest esport. Si tinc una debilitat, aquesta és agradar-me els anuncis esportius, on apareguin personatges mediàtics del món del futbol oferint la seva cara amable.
Per mi resulta ser una contradicció personal bastant insalvable.

L’anunci “Joxe 10” és el clàssic anunci on una marca es serveix de personatges coneguts internacionalment (en aquest jugadors professionals de futbol) per a vendre el seu producte (roba i complements esportius en el nostre cas) SENSE que aparegui explicitament. En el cas de l’anunci en qüestió, la única senya explicita és la samarreta dels jugadors, que són d’equips i seleccions “vestides” per adidas. Res més, a part dels jugadors. I aquesta, precisament, és la gràcia de l’spot. Sense cap element a vendre, més enllà de la marca en sí (com és el cas), l’empresa adidas realitza un anunci gràcios, costumbrista i tendre com qui no vol la cosa. La marca, en aquest anunci només es publicita la marca. Després els consumidors ja s’ocuparan de triar quin dels molts productes dels que disposa adidas es queda. D’aquesta manera, sedueix el doble als consumidors potencials, ja que no subestima la seva capacitat d’elecció. Ans al contrari, ens convenç de que ho som al proposar un spot desenfedat on apareixen jugadors professionals jugant com quan eren crios, a la plaça del davant de casa.
Aquesta estampa ens evoca el record de la nostra infancia, ens dibuixa un somriure, i provoca un sentiment d’empatia vers l’anunci i, per extensió, la marca. La seducció és transforma en un fet consumat.

A partir d’aquest anunci podem treure diverses conclusions sobre quina tipologia de publicitat impacta més:
- els que disposen de grans muntatges
- els que mostren històries interessants
- aquells que es serveixen de personatges coneguts o mediàtics
- aquells que aborden el camp de les emocions

Sóc dels parer que tota publicitat pot ser emprada com a eina o recurs didàctic, doncs al tractar-se de representacions simplificades de la realitat esdevenen el recurs idoni per a vehicular aprenentatges i qüestionar-se a un mateix.

Aspectes com el missatge dels anuncis i la ètica que denoten; els valors i contravalors propis de la publicitat etc, poden ser el pretexte necessàri per a posar en dubte el gran mite que la publicitat és un fenomen social sense càrrega negativa.

Entrada 11: publicitat i educació

Vivim en una societat de consum on la publicitat està present per arreu. Només pel fet de viure en una societat plagada d’una publicitat cada cop més invasiva, es desprèn la necessitat lògica d’educar en lectura del missatge publicitari.

Tanmateix, el context actual de bombardeig constant d’informació (i no tan sols publicitari) que ha propiciat l’evolució tecnològica, fa imprescindible anar més enllà d’educar en la lectura crítica de la publicitat. Cada cop sembla ser més necessari educar en la formació de receptors crítics, tenint en compte el bombardeig esmentat anteriorment.

La publicitat pot ser una eina didàctica molt útil per a la formació de receptors crítics, com també ho podria ser la televisió, per posar un altre exemple. Ara bé, aquesta formació s’ha de concebre a dos nivells per a que sigui efectiva:

- Per una banda, cal educar a través de la publicitat
- Per l’altre, educar per a l’ús de la publicitat

Educar a través de la publicitat passa per a emprar la publicitat com a eina o recurs didàctica, com ho seria un centre d’interès. És una manera d’emprar quelcom que ens resulta quotidià, per a vehicular uns aprenentatges. En certa manera, aquest nivell tracta de forma més superficial el fenomen de la publicitat, al ser tan sols un recurs “facilitador”, és a dir, un imput significatiu.
Educar per a l’ús de la publicitat és el que permet realitzar lectures en profunditat del fenomen publicitari i formar de manera reflexiva i conscient els esmentats receptors crítics.

Alguns items indispensables per a la formació de receptors crítics són:

- Disposar d’instruments d’anàlisi de la realitat, que ens permetin contrastar la informació.
- Disposar de coneixement dels mitjans: comprendre quines són les seves funcions, qui els dirigeix, com es financen, com tracten la informació...
- Mètodes específics d’anàlisi: saber com operar amb la informació (aprendre a aprendre).
- Les competències: és a dir, capacitat d’actuar d’acord a una manera concreta. És coneixement és quelco a saber, però no garanteix actuar de forma competent i conseqüent.
- Ser crític i autocrític amb tot el que envolta la publicitat.

Desenvolupar una lectura crítica de la publicitat és desenvolupar la capacitat de realitzar lectures crítiques en general. Aquesta habilitat tan sols es pot adquirir mitjançant l’exercici intelectual i la pràctica de competencies personals en clau crítica.

Sense anàlisi crític no hi ha una veritable llibertat intel·lectual, i sense llibertat intel·lectual no hi ha autonomia personal.

Entrada 10: la funció social de la publicitat

La publicitat és una pràctica comunicativa destinada a difondre o informar al públic sobre un bé o servei, a través dels mitjans de comunicació, amb l’objectiu de motivar l’acció dels consumidors.

Per a la consecució dels seus objectius, la publicitat es serveix de múltiples recursos, com ara:

- explicar histories,
- realitzar la funció barda, és a dir, cantar gestes.
- Construir ritus
- Construir models

La publicitat, doncs, fa una construcció simplificada de la realitat, prenent valors i models de la societat. En Eduardo García afirma el mateix, afegint, però, que no és culpa expressa de la publicitat. Expressa que la publicitat ha evolucionat cap a estils més agressius perquè els consumidors ho han acceptat. Discutible per interessant aportació.

Tanmateix, la publicitat no és només un mirall, com afirma l’Ángel Parada; sinó també un model a seguir. És a dir, estableix uns canons, tipifica i categoritza realitats, per a després retornar-les a la societat (en forma dels models esmentats). D’aquesta manera, una de les finalitats de la publicitat és orientar l’acció dels subjectes consumidors.

D’aquesta manera, la publicitat no amaga la seva finalitat lucrativa, tal i com afirma Fernando Herrero. Per això s’ha anat desenvolupant la tècnica publicitària, per tal de perfeccionar la provocació del impuls consumista.

Aquesta evolució de la tècnica publicitària gira entorn la renovació constant de les estratègies de marketing, passant del caràcter merament informatiu dels inicis de la publicitat a la seducció emocional dels consumidors. En Enrique Astuy refuta aquesta argumentació al afirmar que aquest fenomen, en part, es deu a la saturació publicitària actual. Conseqüentment, contempla que la finalitat de la publicitat ha migrat de la difusió a la seducció. Seduir al públic, arribar a la fibra, provocar la llagrimeta etc., és la millor estratègia per a romandre en la ment dels consumidors.

Aquesta evolució de la publicitat ha provocat diverses “interferències” en el si de la societat. Per exemple, en la capacitat d’esdevenir un agent principal en la personalització de la massa social. Amb personalització entenem la capacitat per esdevenir uns ens de referència en els processos de socialització. L’exemple de la influència que generen les marques ho fa evident.
D’aquesta manera, es pot afirmar que la publicitat intervé en els processos de producció i reproducció social, fent dels consumidor uns titelles als serveis dels interessos de mercat.

És en aquests interessos de mercat on jau l’arrel del conflicte que suscita la publicitat, doncs demostra ser una eina bàsica del capitalisme. La publicitat te la funció de catalitzar l’ampli ventall dels productes que s’ofereixen, per tal d’agilitzar els sistemes de producció. La publicitat actua com a engranatge del sistema productiu capitalista; “d’aquí que la producció presenti una gran aparença de diversitat però sempre dins del mateix esquema (...), productes congruents amb la forma de vida que imposa el capitalisme”.

La publicitat és més especulativa que comunicativa.

Webs consultades
Bertrumpia.blogspot.com, blog d’una companya de classe.
D’aquest blog he prés algunes referencies, com la Vicent Marqués.