Entrada 10: la funció social de la publicitat

La publicitat és una pràctica comunicativa destinada a difondre o informar al públic sobre un bé o servei, a través dels mitjans de comunicació, amb l’objectiu de motivar l’acció dels consumidors.

Per a la consecució dels seus objectius, la publicitat es serveix de múltiples recursos, com ara:

- explicar histories,
- realitzar la funció barda, és a dir, cantar gestes.
- Construir ritus
- Construir models

La publicitat, doncs, fa una construcció simplificada de la realitat, prenent valors i models de la societat. En Eduardo García afirma el mateix, afegint, però, que no és culpa expressa de la publicitat. Expressa que la publicitat ha evolucionat cap a estils més agressius perquè els consumidors ho han acceptat. Discutible per interessant aportació.

Tanmateix, la publicitat no és només un mirall, com afirma l’Ángel Parada; sinó també un model a seguir. És a dir, estableix uns canons, tipifica i categoritza realitats, per a després retornar-les a la societat (en forma dels models esmentats). D’aquesta manera, una de les finalitats de la publicitat és orientar l’acció dels subjectes consumidors.

D’aquesta manera, la publicitat no amaga la seva finalitat lucrativa, tal i com afirma Fernando Herrero. Per això s’ha anat desenvolupant la tècnica publicitària, per tal de perfeccionar la provocació del impuls consumista.

Aquesta evolució de la tècnica publicitària gira entorn la renovació constant de les estratègies de marketing, passant del caràcter merament informatiu dels inicis de la publicitat a la seducció emocional dels consumidors. En Enrique Astuy refuta aquesta argumentació al afirmar que aquest fenomen, en part, es deu a la saturació publicitària actual. Conseqüentment, contempla que la finalitat de la publicitat ha migrat de la difusió a la seducció. Seduir al públic, arribar a la fibra, provocar la llagrimeta etc., és la millor estratègia per a romandre en la ment dels consumidors.

Aquesta evolució de la publicitat ha provocat diverses “interferències” en el si de la societat. Per exemple, en la capacitat d’esdevenir un agent principal en la personalització de la massa social. Amb personalització entenem la capacitat per esdevenir uns ens de referència en els processos de socialització. L’exemple de la influència que generen les marques ho fa evident.
D’aquesta manera, es pot afirmar que la publicitat intervé en els processos de producció i reproducció social, fent dels consumidor uns titelles als serveis dels interessos de mercat.

És en aquests interessos de mercat on jau l’arrel del conflicte que suscita la publicitat, doncs demostra ser una eina bàsica del capitalisme. La publicitat te la funció de catalitzar l’ampli ventall dels productes que s’ofereixen, per tal d’agilitzar els sistemes de producció. La publicitat actua com a engranatge del sistema productiu capitalista; “d’aquí que la producció presenti una gran aparença de diversitat però sempre dins del mateix esquema (...), productes congruents amb la forma de vida que imposa el capitalisme”.

La publicitat és més especulativa que comunicativa.

Webs consultades
Bertrumpia.blogspot.com, blog d’una companya de classe.
D’aquest blog he prés algunes referencies, com la Vicent Marqués.