L’anunci que he triat per a comentar és un realitzat per la marca de roba esporta “adidas”. L’spot es titula “Joxe 10”; el podeu visualitzar a:
http://www.youtube.com/watch?v=Jkm86AfI48I&feature=related
El motiu pel qual he triat a spot és per l’afició que tinc per aquest esport. Si tinc una debilitat, aquesta és agradar-me els anuncis esportius, on apareguin personatges mediàtics del món del futbol oferint la seva cara amable.
Per mi resulta ser una contradicció personal bastant insalvable.
L’anunci “Joxe 10” és el clàssic anunci on una marca es serveix de personatges coneguts internacionalment (en aquest jugadors professionals de futbol) per a vendre el seu producte (roba i complements esportius en el nostre cas) SENSE que aparegui explicitament. En el cas de l’anunci en qüestió, la única senya explicita és la samarreta dels jugadors, que són d’equips i seleccions “vestides” per adidas. Res més, a part dels jugadors. I aquesta, precisament, és la gràcia de l’spot. Sense cap element a vendre, més enllà de la marca en sí (com és el cas), l’empresa adidas realitza un anunci gràcios, costumbrista i tendre com qui no vol la cosa. La marca, en aquest anunci només es publicita la marca. Després els consumidors ja s’ocuparan de triar quin dels molts productes dels que disposa adidas es queda. D’aquesta manera, sedueix el doble als consumidors potencials, ja que no subestima la seva capacitat d’elecció. Ans al contrari, ens convenç de que ho som al proposar un spot desenfedat on apareixen jugadors professionals jugant com quan eren crios, a la plaça del davant de casa.
Aquesta estampa ens evoca el record de la nostra infancia, ens dibuixa un somriure, i provoca un sentiment d’empatia vers l’anunci i, per extensió, la marca. La seducció és transforma en un fet consumat.
A partir d’aquest anunci podem treure diverses conclusions sobre quina tipologia de publicitat impacta més:
- els que disposen de grans muntatges
- els que mostren històries interessants
- aquells que es serveixen de personatges coneguts o mediàtics
- aquells que aborden el camp de les emocions
Sóc dels parer que tota publicitat pot ser emprada com a eina o recurs didàctic, doncs al tractar-se de representacions simplificades de la realitat esdevenen el recurs idoni per a vehicular aprenentatges i qüestionar-se a un mateix.
Aspectes com el missatge dels anuncis i la ètica que denoten; els valors i contravalors propis de la publicitat etc, poden ser el pretexte necessàri per a posar en dubte el gran mite que la publicitat és un fenomen social sense càrrega negativa.
http://www.youtube.com/watch?v=Jkm86AfI48I&feature=related
El motiu pel qual he triat a spot és per l’afició que tinc per aquest esport. Si tinc una debilitat, aquesta és agradar-me els anuncis esportius, on apareguin personatges mediàtics del món del futbol oferint la seva cara amable.
Per mi resulta ser una contradicció personal bastant insalvable.
L’anunci “Joxe 10” és el clàssic anunci on una marca es serveix de personatges coneguts internacionalment (en aquest jugadors professionals de futbol) per a vendre el seu producte (roba i complements esportius en el nostre cas) SENSE que aparegui explicitament. En el cas de l’anunci en qüestió, la única senya explicita és la samarreta dels jugadors, que són d’equips i seleccions “vestides” per adidas. Res més, a part dels jugadors. I aquesta, precisament, és la gràcia de l’spot. Sense cap element a vendre, més enllà de la marca en sí (com és el cas), l’empresa adidas realitza un anunci gràcios, costumbrista i tendre com qui no vol la cosa. La marca, en aquest anunci només es publicita la marca. Després els consumidors ja s’ocuparan de triar quin dels molts productes dels que disposa adidas es queda. D’aquesta manera, sedueix el doble als consumidors potencials, ja que no subestima la seva capacitat d’elecció. Ans al contrari, ens convenç de que ho som al proposar un spot desenfedat on apareixen jugadors professionals jugant com quan eren crios, a la plaça del davant de casa.
Aquesta estampa ens evoca el record de la nostra infancia, ens dibuixa un somriure, i provoca un sentiment d’empatia vers l’anunci i, per extensió, la marca. La seducció és transforma en un fet consumat.
A partir d’aquest anunci podem treure diverses conclusions sobre quina tipologia de publicitat impacta més:
- els que disposen de grans muntatges
- els que mostren històries interessants
- aquells que es serveixen de personatges coneguts o mediàtics
- aquells que aborden el camp de les emocions
Sóc dels parer que tota publicitat pot ser emprada com a eina o recurs didàctic, doncs al tractar-se de representacions simplificades de la realitat esdevenen el recurs idoni per a vehicular aprenentatges i qüestionar-se a un mateix.
Aspectes com el missatge dels anuncis i la ètica que denoten; els valors i contravalors propis de la publicitat etc, poden ser el pretexte necessàri per a posar en dubte el gran mite que la publicitat és un fenomen social sense càrrega negativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario